Doula

LA DOULA DES DE L'ÀNIMA

Molta gent em pregunta amb una cara estranya: Una doula, què és una doula? Cada vegada que responc de que treballo. Però m'agradaria dir: em dedico a ser doula ja que és la meva vocació.

Qui pot arribar a dir que treballa per vocació? Crec que poques persones.

Vaig començar a sentir aquesta vocació després del big-bang de la maternitat poc a poc: conforme el meu cós anava caminant sobre el postpart, la meva ànima anava estripant totes les vestidures de tants anys de repressions anímiques. Aquest nou camí em va trencar molts esquemes que jo tenia establerts i conforme anava passant els dies, les torres anaven caient i caient. Vaig tindre paraules que més que bé feien mal, i tothom era millor que jo. Una criatura als meus braços, plorant, mamant fins les entranyes del meu ser i sols tenia ganes de fugir...Una amiga em va donar aquell recolzament que no tenia, i les paraules que sorgien del telèfon m'escalfaven el cor adolorit de plorar i de voler marxar. Gràcies Joana.

Després de tot això comença la meva floreta a veure el sol, sembla impossible però tot això va ser l'adob per què creixés: Veure't amb la necessitat d'un suport incondicional, sense ser jutjada ni guiada per cap camí, em va fer veure la llum. Durant aquell temps em va arribar a les meves mans el llibre de "La Maternitad y el encuentro con la propia sombra"de Laura Gutman, on vaig trobar resposta a molts dubtes i també em va fer sorgir més. Un dia em vaig trobar escrivint un e-mail a la meva llevadora dient-li: vull ser doula, no se com ho faré però ho vull ser. Ja ho tenia clar, en aquell moment tot es va parar per mil·lèsimes de segons, vaig sentir una força dintre meu i vaig saber que feia en aquest mon. Llavors em van vindre paraules de la Laura Gutman que encara em van fer exaltar més aquestos sentiments: "Algunas mujeres merecemos convertirnos en doulas, porque es reparador, y porque es una vía abierta a dar amor".

El meu sentit de la percepció de la vida va ser diferent des del naixement de la meva filla, i gràcies això, a aquest nou mirall amb que mirava la vida, vaig voler ser doula.

En moments descrits anteriorment,com els que vaig viure després del naixement de la meva filla, una doula seria una de les persones que podrien ajudar a capbussar-se en tots aquells sentiments, tant contradictoris, que te la mare i fer-la sentir que ella te força per això i molt més. La doula torna a donar les regnes de la vida a la mare,en el cas que senti que les ha perdut i creu que mai més les recuperarà. La doula cuida i acarona a la mare per què aquesta cuidi i acaroni al seu nou nadó. És la mare que cuida a la mare.

Hi han mares que necessiten una doula per l'embaràs i el dia del part. La doula en aquest cas no substituirà a la parella, si no que donarà el suport que la mare vol. Durant l'embaràs poden, mare i doula, intercanviar informació, dubtes i, com no, alegries. Durant el part encoratjarà les seves decisions mentre no estiguin en perill ni la mare ni el nadó. La mare tindrà aquella veu dolça, tindrà aquella mirada tendra. Com jo i totes les doules del món tenim les nostres conviccions i defensem el part fisiològic, la lactància materna i la criança respectuosa, no per això deixaré de donar el suport i l'escolta que necessita la mare en aquella situació, oferir-li diferents possibilitats i que ella pugui triar la que considera millor per el seu nadó i per ella.

Un cop em van preguntar sobre el meu treball, després d'explicar en que consistia: -I per acompanyar a un hospital i no fer res, et paguen?-. En aquell moment no vaig saber trovar les paraules adients per poder contestar. Tan de bo no fos així, que no calgués pagar per una paraula amable o per una mirada sense judici, i estic llançant pedres al meu propi terrat. Però, després de les experiències que he tingut amb mares que han necessitat que estigués allà i de les futures que voldran la meva atenció i les meves cures, és una manera de contractar una assistència no-mèdica per l'ànima i la psique de la mare, perquè tot al seu voltant estigui en un ordre relatiu.

Quina formació té una doula? Lo primer que necessita una dóna per ser doula és voler ser doula, tindre vocació, com deia al principi. Normalment, la doula és mare i així pot transmetre els seus coneixements a la nova mare i posar-se a la seva pell, ja que tots els nous o no tant nous sentiments també els ha passat. Vull dir ser d'una manera incondicional empàtic. Però moltes dones no arriben a ser mares i són unes meravelloses doules per que tenen el sentiment empàtic gravat al seu cor. A part de la vocació està la part més teòrica, la formació pròpiament dita, on tenim la oportunitat de saber dels més savis en qüestió del tot lo que envolta la maternitat i la criança. Hi han moltes formacions a tot el món, una de les que te més entusiasme i seguiment, sense ser doula, és la del dr. Michel Odent, obstetra francès reconegut mundialment per el seu treball en assistir parts domiciliaris respectats( aproximadament uns 10000 a tota la seva vida professional) i per introduir per primera vegada piscines a un hospital, en molts països amb la doula Liliana Lammers la qual va treballar molts anys amb ell fent parts a casa a Anglaterra, on donen a conèixer el part fisiològic: el poder de donar a llum una dona, diria jo!. A l'estat espanyol, com a Catalunya, es poden trobar diferents formacions molt extenses per els continguts , una de elles seria la que vaig realitzar jo amb l'associació Mares Doules( i personalment penso que és molt completa). La vaig començar a l'octubre de l'any passat i la vaig acabar 9 mesos després, casi com un embaràs, al maig/juny.Vaig estar anat a Barcelona, millor dit a Sant just Desvern amb la meva família. Cada mes era una experiència nova, cada mes eren uns sentiments nous i cada mes era un menys per arribar a ser una Doula...Així ho vaig percebre jo. Com he comentat el temari era, i és ja que actualment s'està portant a terme un altre curs de doules, diversificat:

"La consciència d'un camí com doula" amb Maria Luisa Becerra

"La vida fetal, el naixement i la salut" amb Michel Odent i Liliana Lammers, doula. Fisiologia del part i el treball d'una doula.

"Treball pràctic de Mare Doula" amb Clara Vergés, Imma Sàrries i Cristina Ros, doules i cofundadores de Mares Doules.

"Cura de Postpart" amb Esther Naval, llevadora.

"Nocions bàsiques de pediatria" amb Gemma Baulies, pediatra i homeòpata.

" Lo que fan les mares, sobretot quan sembla que no fan res" amb Naomi Stadlen, psicoterapeuta especialitzada en l'etapa postnatal.

"La son infantil" amb Rosa Jové, psicòloga infantil.

"Anatomia de la maternitat:canvis, adaptacions i consciència amb Imma Sàrries, terapeuta de Zen Shiatsu especialitzada amb l'embaràs, part i postpart.

"Lactància materna" amb Anna Sanés, infermera i llevadora.

Això és un exemple d'una formació, la meva. També hi han cursos a Madrid, Vitòria, València, Alacant, A Corunya i cadascú amb el seu temari però tots ells amb un punt en comú: Saber donar suport i acompanyament a la mare complimentant els coneixements de cada dona.

La necessitat de ser acompanyada en aquesta etapa de la vida d'una dona no és moviment hippy de fa uns anys i no sols de l'àmbit espanyol. Podríem començar dient que països com Dinamarca, Holanda les doules són figures establertes a la societat i dintre del nucli familiar quan una mare dona llum, inclús la mateixa assegurança mèdica assigna una doula perquè tingui aquell suport lògistic i emocional. La doula o les dones que donaven suport a la mare te els seus inicis des de fa milers d'anys, des de que les civilitzacions eren matriarcals i després van passar a ser patriarcals. No podem negar que durant un període de temps aquelles dones paressin soles com mamíferes que eren ( i som), ja que si observem als nostres congèneres tota femella ho fa sola. Des d'aquest període fins que va haver la costum de parir entre dones es creu que no va passar molt de temps, sols observant les civilitzacions primitives que encara existeixen, unes 128, on s'han fet estudis antropològics i han constatat que 127 tenen el suport emocional d'una altra dona durant el part. En excavacions arqueològiques s'han trobat en totes les cultures indígenes distribuïdes per tots els continents, espais especials on anaven a parir als seus nadons, aquestos espais rebien nom diversos: "La casa de la lluna" on també passaven el temps per menstruar, "La tenda roja", etc.

Per què el nom de "doula " [dula]? Primer anem als orígens d'aquest nom: Doula arriba des de l'etimologia grega a qui es nombrava així a la criada o serventa de la dona en les cases acomodades, aquest serveis podien ser des de les cures de la bellesa, de la salut, de l'embaràs i part. També hi ha la hipòtesi de la criança on podia ser una dida o mare de llet per fill de la senyora de la casa. En la mitologia grega aquesta figura surt reflexada al Naixement d'Hèrcules anomenat el Mite de Galanthis. L'acompanyament a la dona durant aquest procés ha sigut unànime en totes les èpoques i tots els continents, al segle XVI a l'Anglaterra Medieval les llevadores eren acompanyades per unes dones anomenades "godsibs" o "germanes de Deu" ja que estaven present al bateig del nadó i estaven dintre del cercle més íntim de la mare; s'encarregaven de preparar la cambra i fer els preparatius quant el part començava i estimulava i donava suport a la mare durant el treball de part; com aquest procés era un fet contaminat i contaminant per la societat d'aquell temps, les "godsibs" també tenien cura de la mare i de les feines de la llar durant 40 dies. A mitjans del segle XVIII la introducció de l' home a l'obstetrícia i l'especialització del treball d'acompanyament sobretot el de la llevadora va començar el declivi del suport emocional a la mare que dona llum. En aquest període de temps, llarg per uns curt per uns altres, la dona va estar sola, si que l'avanç a la medicina va fer que moltes dones i nadons no morissin a la "taula de parts" però van morir emcionalment. Va ser a partir dels anys 70 on es va delegar aquest acompanyament a algú pròxim i de confiança a la mare, que genèticament i emocionalment, la majoria, no estaven preparats (ni ho estan): el pare del nadó. - Una cara que conec!- podria pensar la mare mentre la exploraven i li deien que espenyés.

Cóm va arribar el retrobament amb aquesta figura sobretot a la cultura occidental? Realment no es va perdre, sols estava lleugerament amagada entre bambolines, darrera de l'escenari, sense nom però amb un gran treball. Els Drs. Klaus i Kenon van fer diversos estudis per reduir les despeses farmacèutiques a un hospital de Guatemala, van assignar aleatòriament done s a unes altres dones que ja havien sigut mares per ser ateses durant el treball de part i les altres dones al servei sanitari: van constatar que les dones del primer grup va necessitar menys intervencions, llavors menys despeses per part del hospital. La necessitat de posar un nom a tot, com no li va tocar a questa figura maternal, i van recordar per la semblança del fer a la serventa de l'Antiga Grècia, la primera persona que va fer servir aquest terme va ser l'antropòloga Dana Raphael en el seu llibre "The tender gift"al 1973 on explica les experiències de unes dones quan ajudaven a unes altres dones en la cura del nadó i en la lactància a Filipines. El Dr. Klaus va adoptar aquest nom als seus estudis amb els col·laboradors com: Dr. Kennell, Phyllis Klaus (C.S.W. Treballadora social certificada, M.F.C.C Marriage, Family and Child Counselors ), Penny Simkin (PT, terapeuta física)i Annie Kennedy, tots experts en matèria de parts i nadons va fundar DONA International el 1992, amb l'objectiu de promoure la cura amb doula, donant suport emocional i físic continu per a dones durant part i el postpart. Aquesta podria ser la realitat i una petita història de la figura de la doula. Podríem dir que aquesta dona, mare, figura maternal, doula o com se vulgui dir ha estat present durant la llarga vida de la Humanitat, que segueix una llarga trajectòria ancestral, tant ancestral que ho porten lligat als seus gens, a la seva ànima.

Puc dir que la meva ànima és una d'aquelles que han anat passant a llarg de tot aquest temps. Des des del fons de la meva ànima desitjo tenir cura d'aquelles mares que ho necessitin, que m'ho demanin i poder transir-ho a la meva filla. No te perquè ser doula, que sigui lo que ella vulgui, sols li vull fer veure el poder de la Maternitat, aquest poder que ens fa ser una altra dona en un mateix cós. La grandiositat de la vida al nostre ventre.

I des de la meva ànima de doula us vull donar les gràcies.

Mar Torres
Doula i Assessora en lactancia materna

Més informació: 609 912 690

.